dilluns, 3 de desembre de 2012

3H De Ressitència: treballat PODI!!!!!!



Bé doncs.... si diuen que una imatges val més que mil paraules, aquesta parla per sí sola. L'any passat, per inoportuna lessió al seu genoll, amb en Marc Donadeu ens va quedar pendent participar plegats a les 3h d'Arenys de Munt. Enguany, res ens ha pogut aturat, i capricis del destí, els dorsals de la seva Olympia Nitro i de la meva Epic portàven l'1. Ell darrerament no ha parat, de cursa en cursa, bé, millor dit, de podi a podi jeje va com una moto, diria que sense el com però. Això em suposava un repte i em posava pressió, perquè, si bé estic entrenant bé aquestes alçades de temporada estic sense massa xispa, que ja de per si, no en tinc. Els darrers entrenaments són amb esmorzar inclòs, i són més aviat de volum, anar sumant hores i km.
La nit anterior ritual de sempre: pizza 4 formatges, vinet negre, llet amb chocapic i calisay. L'endemà gran vol de chocapic i cafetó... el matí es presentava mooolt fred. Al circuit, moooltes cares conegudes, i algunes d'elles, amb moooolt de gasss i classe sobre els pedals. Trobo Rocko i CuadraTTi, anem a fer volta d'escalfament i CuadraTTi trenca cadena,  ell avall i jo a reparar. Rocko i jo seguim. La cosa es va apropant. Parlem en Marc, cap estratègia: passarho bé, fer-ho el millor possible i gasss. Per dins, els dos sabem que teníem un sac de nervis, tanta gent bona, tants d'entrenaments... com sortirà tot plegat??!! ni idea... bé, surt en Marc, que és una màquina, déu com va sortir... fiiiuuuuuuuu!!! jo m'autoenganyava pensant: mira, sino entra millor, sempre tindrem referències per davant i algú a qui batre, si entra primer, em cau un marrón de collons, serem la roda a seguir, i en aquest cas, ell, el meu enemic, si ell és primer, no li puc fallar. I poc més a dir. El circuit brutal, en perfecte estat, amb aquell encintat a estones et creus bò i tot. I així anar fent voltes, una cadascún, de la primera a la última primers, i obrint forat sobre els competidors. L'estona no ens passa, i més i més i més. El seu pare però ens anava donant referències i la darrera hora crec que va ser pels dos una hora "dolça": anàvem fent però crec que no teníem la cara tan desencaixada com les primeres voltes jejeje... jo les darreres voltes saludava en Navarra que anava fent pel.lícula, cridant com un energúmen en veure coneguts... en fi, més distesos. També evitant riscos innecessaris, una avaria mecància ens deixava fora en qualsevol moment. Finalment s'acaba la cursa, la meva darrera volta és la última, ens diuen que ja està, que fins aquí les 3h de Ressistència 2012. Abrasso ben fort en Marc, no m'ho podia creure, la darreres voltes sabia que guanyariem, però fins no tocar-nos, no parlar, no va ser real, fins aleshores tot havia semblat un miratge.
Agraïr de tot cor en Marc fer parella amb mi, és encara millor persona que corredor i, perque no, en lo esportiu m'havia tocat un marrón que t'hi cagues, córrer amb algú com ell t'obliga si o si a donar-ho tot, quin gasss que té!!! esperem repetir molts més anys i moooltes més curses.
Felicitar al Club per la perfecta organització, un any més, com no, superant-se.
Donar ànims als meus grans amics Xavi's, la cursa d'ahir no els va fer justicia, els pateixo cada dia, i puc assegurar que el seu lloc anant malament estava al top 10, però, no tinc cap dubte, tindràn ocasió de posar les coses a lloc, junt i per separat, perquè s'ho mereixen i perquè estàn mooolt forts.
També agraïr amic Pons la seva visita, després de rebentar la cursa de Vallgorguina amb una cama va venir a veure'ns patir una estona, em va donar un plus: córrer enguany Andalucia Bike Race i Transpyr són un gran repte, no per la proba en sí, sinó per mirar d'estar el més a prop possible del seu nivell.
Felicitar a l'Albert i l'Arnau, que fins al final van estar allà demostrant que tenen gass per estona, quin parell també eh??!!
En fi, segur que em deixo gent però això sinó esdevindrà un suplici de llegir... així que no queda més, a seguir entrenant, gass, gasss i més gassss!!!!!

3 comentaris:

  1. Brutal Melcior quin Gasss !!
    Moltes Felicitats per la Victòria ja saps que a nosaltres no ens va sorpendre jejeje !!

    PD : que consti que la foto que et vam enviar amb les copa no era per posar-te presió, només era una pre-monició que teniem jo i el Locko CuadraTTi, saviem que ho podieu petar

    Gasssssssss !!!!!

    ResponSuprimeix
  2. I us ho agraeixo... cada cursa és un mon, i està clar i no em canso de dir-ho, sou en gran part culpables, tu ho saps. La foto, en Marc a mil per hora, no us podia fallar.
    Ahir vaig disfrutar mooolt el podi, per desgràcia això passa poc jeje, per sort, puc disfrutar, riure, esmorzar i sentir amb vosaltres moooooolts moments. Sou grans.

    ResponSuprimeix
  3. Ja veig que hauré de venir a entrenar amb vosaltres

    ResponSuprimeix